Aquella verge vinclada als meus braços Tota es donava però ha fet un gran crit Oh, amat, no temis! em deia ajocant-se No hi ha a la terra cap glavi més fi Cerca del món, que no en trobaràs d'altra Que et faci ofrena d'un amor tan pur No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga ¿Com ho faria, si era sense tu? I ara s'alçava i jo la vestia I els seus cabells destrenava del coll La carn, flotant al mossec de la vida S'enorgullia de la comunió ♪ ¿Què més voldràs, si el meu cos que et guardava Ara ja és teu, i elevarà el teu cant? I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà? A cada mot més la veu endolcia I jo era alhora l'heroi i l'esclau No et deixaré Et diré el nom d'amiga La meva amiga com un vaixell blanc I encar de nou la prenia en mos braços Ja era el seu ventre més alt i més fort I a cada pit un vermell Dues brases com la punxada del llavi i del cor