Em va tocar tocant Mediterrani Per barret Pirineus, i una llesqueta Per sabata Oriola d'estranquis I per cor duc a Alcoi, la terreta Per senyera, senyors, quatre barres Per idioma, i senyores, català Per condició, senyors, sense terres Per idea, i senyores, esquerrà Queda clara, per tant, per a tothom La meua carta de naturalesa No és miracle, ni és un mal son M'ha tocat, i és la meua feblesa M'ha tocat, i és la meua feblesa ♪ Quede clar, també, que són covards Tots els qui obliden les arrels Seran branca d'empelt en altres prats I en la mort, rellogats dels estels És ben trist encara avui parlar I posar al seu lloc una història Fins ací ens heu fet arribar De tan grossa raó, naix la glòria I torne a repetir: sóc alcoià Tinc senyera on blau no hi ha Dic ben alt que parle català I ho faig a la manera de València I ho faig a la manera de València ♪ Em va tocar tocant Mediterrani Per barret Pirineus, i una llesqueta Per sabata Oriola d'estranquis I per cor duc a Alcoi, la terreta I per cor duc a Alcoi, la terreta