Tancat a casa la major part del temps
No sóc amant de llepar, no tinc déus
Ni pensament de trobar-me en tal cas
Jo sóc qui sóc, si vols veure'm, em veus
El meu treball el demostre com puc
I tant com puc, em done tot a ell
Millor, pitjor, el judici ja és vostre
I amb l'ofici, arribaré a ser vell
Llavors veure'm quina retribució
Em tocarà en tant que jubilat
Si dic això, és perquè com he dit
No sóc amant de llepar un sol dit
Jo sé que vaig amb les meues cançons
Saltant històries, saltant situacions
Ara dic groc, i després passe al verd
Sé que és difícil seguir-me l'explicat
Per tant, per tots, em vaig a presentar
Jo ací explique a la meua manera
Uns fets, un temps, una estima, una idea
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
♪
Per a uns pollet, per a altres una fera
Com bé veureu, no arribe a l'u setanta
Si com he dit al bell començament
Sóc dels qui resta a casa el major temps
No és per boig, ni per sentir-me estrany
És pel dubte, i dubte molt companys
Quina és la porta que s'obre sense pany?
Quantes persones et reben sense engany?
Quants parlen d'ells dient que de tu parlen?
Quants m'estaran posant en dubte ara?
Doncs repeteixo: "jo parle del meu temps"
Estime el viure d'un cop ja, per a tothom
Tinc un partit i una ideologia
Dic el que dic sense cap covardia
Però també sé el preu de tot això
Mes tard o d'hora, m'arribarà sentència
Car no interessa qui no llepa amb paciència
M'aïllaran, dient que m'he aïllat
Diran o diuen, que ja sóc acabat
No pense pas donar-me per guanyat
Mentrestant jo, no m'empasse la porga
D'aquells qui creuen que tot està tan clar
Respecte això amb tot el meu respecte
Admire artistes, admire comediants
Però jo sóc jo i no em puc deslligar
De mi mateix poc més puc explicar
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso
♪
Sóc l'artista
El cantant
El pallasso