Per acabar el nostre humil homenatge
A el gran poeta Vicent Andrés Estellés
M'aclame a tu, del seu llibre Xàtiva
M'aclame a tu, mare de terra sola
Arrape els teus genolls amb ungles brutes
Invoque un nom o secreta consigna
Mare de pols, segrestada esperança
Mentre el gran foc o la ferocitat
Segueix camins, segueix foscos camins
M'agafe a tu, os que més estimava
I cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
Un alfabet fosforescent de pedres
Un alfabet sempre amb la clau al pany
El net destí, la sendera de llum
Sempre, a la nit, il·luminant, enterc
Un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa
Seràs el solc i seràs la collita
Seràs la fe i la medalla oculta
Seràs l'amor i la ferocitat
Seràs la clau que obre tots els panys
Seràs la llum, la llum il·limitada
Seràs confí on l'aurora comença
Seràs forment, escala il·luminada!
♪
Seràs l'ocell i seràs la bandera
L'himne fecund del retorn de la pàtria
Tros esquinçat de l'emblema que puja
Seràs l'ocell i seràs la bandera
Jo pujaré piament els graons
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
Jo pujaré piament els graons
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
♪
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre
I en arribar al terme entonaré
El prec dels béns que em retornaves sempre