No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit Tot ho recorde mentre vas estenent la roba Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses De sobta encara em pren aquell vent o l'amor I rodolem per terra entre abraços i besos No comprenem l'amor com un costum amable Com un costum pacífic de compliment i teles Es desperta, de sobta, com un vell huracà I ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny Jo desitjava, a voltes, un amor educat I en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te Ara un muscle i després el peçó d'una orella El nostre amor és un amor brusc i salvatge I tenim l'enyorança amarga de la terra D'anar a rebolcons entre abraços i arraps Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer Després, tombats en terra de qualsevol manera Comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser Que no estem en l'edat, i tot això i allò Que no estem en l'edat, i tot això i allò No hi havia a València dos amants com nosaltres Car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs