A l'escola vaig a aprendre A mai no fer pactes amb ningun dimoni. Són una raça dolenta Que prometen molt i mai no solten res. Són lladres. Saben que tenen poder I amb ell, el fer i desfer Els resulta molt fàcil. Volen convèncer el món Que el seu regne és millor, I així poder tenir més forces. El dimoni és molt ric I ens tractarà d'amic. Això és un vici antic Per a ells treure'n profit. S'apareixen en mil formes, Gasten mil paraules Per veure si et guanyen. Ens prometen millor vida Plaer sense mida, Llibertat... pansida. Punyetes! Diuen que volen salvar-nos, Per, així, apartar-nos del recte camí. I aquells que els hi fan cas, Per quatre sous de res S'embruten bé les mans. Indignes! El domini és molt ric I ens tractarà d'amic. Això és un vici antic Per a ells treure'n profit. De dimonis és ple el món, Que gasten amb tothom El parlamentarisme. No es treu res enraonant, Ni tampoc esperant. Mai res no et donaran. En saben! Arma't amb un bon garrot, Una espasa o un roc, O allò primer que trobis. I per l'ànima salvar, Quan et vulguin parlar, No et facis esperar: Trompada! Els dimonis que us dic No són pas vells i antics. Ric, ric, ric, ric, ric, ric,... No vull dir noms. No, no diré noms.