No podia faltar el vi damunt la taula Una solemnitat, un ritu que venia Des de la nit: el vi encenia la taula Encenia la casa, encenia la vida ♪ Una vella litúrgia el posava a la taula Una vella litúrgia nocturna, inescrutable Encenia la sang, palpitava en els ulls Una solemnitat, un ritu que venia Des de la nit, la nit febril de la caverna El vi begut, en casa, a l'hora de menjar S'oficiava el vi, lentament i greument Parle del vi dels pobres El vi que ens feia forts ♪ Un tros de ceba crua, un rosegó de pa I un got de vi solemne Parle del vi dels pobres Begut solemnement, l'aliment de la còlera El vi o sosteniment de l'afany o la ràbia El vi de l'esperança, el vi dels sacrificis L'esperança rompuda, plantar cara a la vida ♪ Plantar cara a la vida