Doncs era un rei que tenia I el castell a la muntanya Tot el que es veia era seu Terres, pous, arbres i cases I al matí des de la torre Cada dia els comptava La gent no estimava el rei I ell tampoc no els estimava Doncs de comptar en sabia Però amor no li'n quedava Cada cosa tenia un preu La terra, els homes, les cases Un dia un noi del seu regne Vora el castell va posar-se I va dir aquesta cançó Amb veu trista però clara I va dir aquesta cançó Amb veu trista però clara Quan vindrà el dia en què l'home Valgui més que pous i cases Més que les terrer més bones Més que les plantes i els arbres Quan vindrà el dia en què a l'home No se'l pese amb les balances El rei que va sentir el noi El va fer agafar i amb ràbia Va ordenar que li donessin Cent cinquanta bastonades I a la torre el va tancar Castigat a pa i aigua Però el poble encara sap La cançó de les balances I quan s'ajunten els homes Rient i plorant, la canten I quan s'ajunten els homes Rient i plorant, la canten I quan s'ajunten els homes Rient i plorant, la canten