Es pressuposa que un aparell Molt gran i estrany S'acosta a la terra. No sabem si en so de pau O de guerra. Es pressuposa que tan sols ve A buscar mà d'obra. Mà d'obra! I que és aquest el gran perill Que passem. Es pressuposa que no trigarà En arribar Ni molt ni gaire: Gens. A hores d'ara ja deu ser prop. Es pressuposa que no és gent Com nosaltres. No són humans. Són com màquines. Estranyes màquines Que ho poden tot, Que ho xuclen tot, Que tot ho volen. Es demana calma al poble. No patiu! Es prendran mesures. Calma! Tranquil·litat! El poble està calmat. No s'ha posat nerviós. I més d'un a pensat: Home, si paguen millor...