L'any 41 a Txistopol
Any sense pa i sense sol
Al mercat tot ple de neu
Varen posar un tonell
Un tonell molt gros de mel
Era un canalla el seu amo
Un negociant del dolor
I el dolor va fer-li cua
Senzill, amarg, desvalgut
No volgué cobrar diners
Sinó jerseis i rellotges
I tela per fer vestits
Un vell pintor lentament
Desnugava amb una mà
Els cordons de ses sabates
I estenia amb l'altra mà
Un menut tifell de fang
Va mirar l'espesa mel
Com omplia el seu tifell
I després a poc a poc
Es va allunyar per la neu
Afonant-hi els peus nuets
Feien cua les mulers
Dels oficials i els soldats
Amb les ampolles i els gots
I una xiqueta menuda
Com passant un somni estrany
Estenia una copa
Amb un anellet al fons
♪
De sobte es va acostar
El soroll d'un trineu
Els dos costats de roses adornats
Fent una arruga al seu front important
Baixà del trineu un home gran
Solemnement
Com retrat dins del marc
Sense una mica de tristor parlà:
♪
Dóna'm tot el tonell
Et pagaré amb estores
Afanyeu-vos, bon home
Ja ho tractarem després
I se'n van anar junts
Ells sempre es posen d'acord
Quieta va restar la cua
Com si això no els importés
L'anell caigué de la copa
Al solc que havia deixat
El trineu que va marxar
L'any 41 a Txistopol
Que mort i lluny resta ja
Any d'amagaments i penes
Però encara està ben viu
Aquell golós de la mel
Viu mostrant una gran panxa
I acaronant-se el bigot
El bigot que adés xorrava
Gotes espeses de mel
No podrà rentar-se'l mai
Del seu bigot per a sempre
Hi anirà xorrant la mel