Dues velletes molt polides Que tenen noms bons D'escoltar La Balanguera i la Sibil·la Així les solen nomenar La Balanguera i la Sibil·la La nit passada em van contar Noves antigues que s'obliden Noves que mai s'han d'oblidar Elles recorden el viatge Que van fer des de l'Empordà Baixava gent amb l'equipatge Cap a Mallorca il·lusionats Amb els fillets i les filletes Dies per terra caminant Creuant la mar amb rems i veles Amb el deliri d'arribar Vos els hi dareu casa i terres Per que en prenguessin propietat Van deixar enrere aquell mal somni Varen deixar els senyors feudals Vos els diguereu que aquelles terres Bé les podien traspassar Però que mai no les venguessin A senyors nobles o potentats Vareu fer un regne per Mallorca Vareu fer un regne dins la mar Els nostres fills i els seus ancestres Són com la terra d'un sol camp La Balanguera fila, fila I la Sibil·la va cantant Nits de Nadal per les Parròquies Des de que varen arribar Des d'aquest segle i aquest dia Encara us volen demanar La Balanguera i la Sibil·la I jo que duc la veu cantant