Com els homes valents, Un vailet de fina pell. Amb quinze anys innocent, S'allistava mariner. El vent salat Li emblanquí els cabells, El mateix vent Que el transportà De bes en bes Fins a la llar, A la llar dels seus pares, Malmesa i oblidada. Els pardals fa temps hi han entrat I han fet nius arreu Sota del teulat. Ha tapat la cisterna Un pom de malva verda, Blat salvatge sobre el molí, Ha crescut solemne Damunt la pedra gris. Amb la malva del pou, Una sopa va escalfar, I amb el blat va fer un pa, Un pa blanc sense llevat. Pausadament s'assegué al portal, I a poc a poc s'anà adormint, Va somniar que era feliç. Més els somnis s'acaben, Quan el neguit s'escampa, Els records són tan sols records Tot és ple de tosca de tanta pols. Queda un plat a la taula I brins de blat salvatge. Els pardals han tornat a entrar, S'han menjat el pa I han fet niu sota el teulat. Un vellet he trobat Assegut vora el camí, Geperut, cabells blancs M'ha semblat que estava trist.