Del que vaig ser vull fer memòria Prou de cadenes i fermall Vull recordar la meva força I el viure al bosc, sense abrigall Per un grapat de canya dolça L'esquena a l'home no em vendré I els meus companys vull tornar a veure I el bosc on tenen llur recer ♪ Me n'aniré fins a ser dia Fins que l'albada apuntarà Cap al bes pur de la ventada I a les moixaines del riu clar Esberlaré la meva estaca I aquesta anella que em fan dur Veuré companys i amors antigues Que no els governa pas ningú ♪ Esberlaré la meva estaca I aquesta anella que em fan dur Veuré companys i amors antigues Que no els governa pas ningú