Susanna té una casa enllà de la ribera.
Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre.
I la nit amb ella és vostra, és mig boja i això us tempta.
I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres.
I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella, de seguida us capta l'onda.
Mira el riu i deixa entendre que ella té un amor per sempre.
I voleu fer el camí amb ella.
I sabeu que ella el fa a cegues.
I sabeu que ella es confia, que el seu cos es dóna al vostre per no res.
I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua,
Va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
De tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven.
I va dir: Des d'ara, els homes mariners seran i amb barques aniran...
Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre.
Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam.
I el camí que ell fa feu vostre i voleu seguir-lo a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit d'ell mou el vostre com un cos.
I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa.
Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres,
Mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra.
I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure,
Entremig d'escombreries i entremig de flors enceses,
Com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen.
I Susanna el mirall desa.
I voleu fer el camí amb ella.
I voleu seguir-la a cegues.
Confieu potser per sempre.
L'esperit seu ella ajusta al vostre cos.