Era el segle XIX,
Amb el nom d'en Joan Serra
Es coneix un bandoler
Per tothom en Lapera.
Li agradava la sang,
I el xiprer encara recorda
Tots els crits que allà han pregat:
Pietat, pietat.
- No em mateu,
Que tinc dos fills i una esposa,
Us daré tot mon diner,
Però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
Us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
L'endemà de bon matí,
Davant la Verge del Carme,
De genolls està pregant
I a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
Un gemec que el vent escampa
I el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat.
- No em mateu,
Que tinc dos fills i una esposa,
Us daré tot mon diner,
Però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
Us demano per ma mare!
- Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
Però, Joan Serra,
Avui t'ha mancat la sort,
Dos soldats t'han pres ben fort
I ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí
Veu la forca preparada,
En Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.
- Quan jo sigui ben mort
I penjat de l'alta forca
I defalleixi mon cor
I m'aneu a posar a la fossa,
Que algú resi una pregària
Davant la Verge del Carme
I que dos ciris tinguin flama.
Ningú...
Ho va fer