Ser valent no és no sentir por Sinó, sempre que és dins, no fer-hi ni cas No escoltar sa remor que fa Cap error és etern, si això s'ha acabat No vull esperar, amb tu jo no vull lluitar És inútil, com l'oïda d'es sords I la veu silenciada d'es muts Inútil cantar ses quaranta Ser conscient no és lo més important Si ses coses que fas no tenen ni nom No tenen ni peus ni cap I tu, com sempre seràs un salvatge animal O un àngel dormint, no vull sabre res més No em cal, perquè és inútil Com l'oïda d'es sords I la veu silenciada d'es muts Inútil cantar ses quaranta Inútil, com els ulls d'es cecs I com tot lo que no vol sa gent Inútil canviar lo incanviable Lo incanviable Oh, inútil, com l'oïda d'es sords I la veu silenciada d'es muts Inútil cantar ses quaranta Uoh, oh, inútil, com els ulls d'es cecs I com tot lo que no vol sa gent Inútil canviar lo incanviable Lo incanviable