Sovent semblava que queia Perquè no era pesant Era com el vent, com l'aire Com el somni d'un amant Que va creure que seria Durant molt de temps real Però no tot i estimar-la La lluna seguia dalt La nit la portava sempre Al seu món alat, i mai No va dubtar que ella era L'amor únic i més gran L'estimava com seria Perquè no parlaven mai I no demanava gaire Només contemplar-la quan S'alçava nocturna i sola La lluna damunt Formentera Qui no la vist no l'anyora Contemplar-la quan S'alçava nocturna i sola La lluna damunt Formentera Qui no la vist no l'anyora Dins la màgia dels seus anys Joves e innocents eren Els ulls com estels, fanals Que brillaven si arribaba igual Sobre el bosc, sobre la casa Damunt el pla i els estanys Sempre groga dins el somni I primera pel pardal. Sempre somiada, la nit i el teu cant. Només contemplar-la quan S'alçava nocturna i sola, La lluna damunt Formentera Qui no la vist no l'enyora Contemplar-la quan S'alçava nocturna i sola La lluna damunt Formentera Qui no la vist no l'anyora, no