En aquell espai ple d'obscuritat S'intuïen els somriures de complicitat Vam fer a cara o peu qui obria camí Vas volar per primer cop per sobre l'Univers Petites trapelles sempre construint Entre bicicletes, titelles i fils No dúiem vergonya per imaginar Mons de plastilina, de punkis i dracs I una mà sempre tindràs per agafar Quan sembli que l'abisme et vulgui atrapar I una mà sempre tindré per agafar Quan sembli que l'abisme em vulgui atrapar Tot i que passi el temps, que ens separi el ciment Tot i l'abstinència quan falten moments Tot i que ens enfadem i que ningú ens entén De bolos de festa, ressaques de pous D'exàmens i de quan fem trampes als jocs De manis darrere de BRIMOs en foc Si tirés enrere ho faria altre cop. I una mà sempre tindràs per agafar Quan sembli que l'abisme et vulgui atrapar I una mà sempre tindré per agafar Quan sembli que l'abisme em vulgui atrapar Tot i que ens enfadem i que ningú ens entén