Meigas, feitizos e bruxas
Que persigue a inquisición;
Sin máscara, socaliñas
De cregos e frades son ...
Chámanlles bruxas a as vellas
Por ter cara de cartón;
Pero solamente hay meigas
En donde hay inquisición.
N'eren temps de misèria, de por, plors i histèria
Quan dues joves es van decidir.
Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,
I van fer cap al poble veí.
Un home les va veure i les convidà a seure,
En una taula envoltada de fum.
Negra n'era la nit, negre n'era aquell llit
On la trampa esdevingué malson
Quan l'emmetzinarem amb els seus propis petons.
Com a bruixes dictem que et toca morir
Per les venes et corre el nostre verí!
Com a bruixes dictem que et toca morir
Per les venes et corre el nostre verí!
Entre els crits del feudal, ja en ve la Guàrdia Reial,
Trobant allí l'escena d'un crim.
S'implantaren mesures a les desconegudes
Sentenciades per Ordre Diví.
I la gent d'aquell poble, portant fustes i mobles
Una gran pira van construir.
Avivant la foguera, criden: "foc i més llenya!"
Còmplices del terrible destí.
Les bruixes ja s'encenen, la flama les encega,
Maleeixen tot agonitzant:
"Nostra vista us aterra, doncs claveu ulls a terra
Perquè mentre ens cremeu, de la flama veureu
Com reneix l'esperit de la dona fet crit!"
Com a bruixes dictem que us toca morir,
Per les venes us corre el nostre verí!
Com a bruixes dictem que us toca morir,
Per les venes us corre el nostre verí!
Quan al matí següent, no canta el gall i veiem
Aquell poble mort i devastat.
I d'enmig de les cendres s'entreveuen dues nenes
Que desperten i aixequen el cap.
I en aquell lloc de misèria, de por, plors i histèria
Quan dues joves es van decidir.
Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,
I van fer cap al poble veí.