Tinc cos al cor
No em surt la veu
Tinc set al plor
Les llàgrimes van cares
Saber d'algú
Com saps de mi
Saber-te a tu
Amb l'ànima germana
(Tinc cos al cor, no em surt la veu)
Tinc set al plor, les llàgrimes van cares
(Tinc cos al cor, no em surt la veu)
Saber-te a tu amb l'ànima germana
Quan ens mirem amb pressa
Ens perdem la meravella de l'espai i el temps
És estètic simplement reduir-ho tot al res
A cada mà un fusell i hem disparat al cel
M'assec a les butaques del teu subconscient
A cada mà un fusell i hem disparat al cel
Tu, que havies cregut en tota aquella parafernàlia
Que ara et consumeix i t'entristeix
Tu, per molt que insistissis que t'hi allunyaries
Murs de palla seca al teu voltant
I si no fos per aquell anhel
De brisa obscura i crits a les teulades
Reviure allò se't queda a dins
Saber-te a tu les llàgrimes van cares
Quan ens mirem amb pressa
Ens perdem la meravella de l'espai i el temps
És estètic simplement reduir-ho tot al res
A cada mà un fusell i hem disparat al cel
M'assec a les butaques del teu subconscient
A cada mà un fusell i hem disparat al cel
♪
Tinc cos al cor, no penso amb paraules
No em surt la veu, et parlo amb la cara
La meva pell recorda el teu tacte
És de vellut i amb cura, m'abraça
(Tinc cos al cor)
(No em surt la veu)
(Tinc cos al cor)
(No em surt la veu)
Brillen els ulls vessant de mar
Et creixen flors a les pestanyes
El nostre aquí ja no és desert
El meu present ja no és de marbre
La bala ha travessat el sostre i ara hi entra llum
Ets un regal etern, ets un regal viscut
A cada mà un fusell i hem disparat al cel
M'assec a les butaques del teu subconscient
A cada mà un fusell i hem disparat al cel