El cor de la fera sona i seguim expandint la zona
Lágrimas de Sangre en combinació amb senyor oca
Quan la capital retrona, és tempesta d'estiu
És tempesta d'estils a la ciutat de Barcelona
I cau en tromba, sota l'ombra d'aquest roure jo medito
Perquè tan poca solta?
Coses que ni m'explico?
Tants treballant tant per allò q creuen
Altres preocupats per com els veuen
I som al 2000 i pico fent safareig
Amics del postureig en col·lectius
Impartiu doctrina i el que feu la contradiu, us odio i us ho diu
Un que també te doctrina, mira
Al davant la veritat amb els amics i la família
És real musica explicita
No us ho prengueu a pit Sé que és molt fàcil dir-ho i que camino
Ressentit, en fi, Ens anem veient per Barna
Senyor Oca i la parròquia fins aquí les meves barres
Som cuatre bandarres en aquest mon aberrant
Entre pixums i merdes navegant pel clavagueram
Tot està podrit, sa hexaurit la bondat Hi ha molts malparits per no
Sortit malparats bandits de la nit mandit on estas me quedat a casa
Estic masa cansant del volum constant
De la farsa de la gent que no pensa en altre cosa que en drogarse del
Ferum tostantme la napia
De la sang que em bull i la rabia que em surt
T'en dus un ensurt, tocara fer terapia jo encara tinc amor per la
Familia i moltes ansies de sortir de la gavia tas extraviat i es
Extrany extranyarte ens veurem aviat pels carrers daquest desastre i
Serà extrany serà rar
Serà car pel cor tinc una esquerda amb el teu nom
Atacs de cor amb mals de cap, aprens a cops atrapat al ramat
Escolta el cos et parla ben clar
Si la gent es contamina del verí de la ciutat
Atacs de cor amb mals de cap, aprens a cops atrapat al ramat
Escolta el cos et parla ben clar
Si la gent es contamina del verí de la ciutat
Els dilemens em porten roblemes hem trencat l'entena
Hem carregat l'escopeta no ens guarda ningún l'esquena
Veurem la gerra plena sota una lluna buida
El dubte ja no frena es desdibuixen les cadenes
Em manjo la teva ofrena em cago en el déu que veneres
Si aquest s'ha passat dos milenis matant a persones sinceres,
No penjaré quadres per tapar esquerdes
Ballo dansa de la mort em menjo la poma sencera
Tal·lo un arbre pico un arbre faig una foguera
El vent l'alimenterà si aixeca molta polseguera
Megalomans passejant per la vorera
Estan ignoran la festa clandestina dins la clavaguera
Si puja la marea, i no et queden idees
I no surt com esperes i això et desespera, només camí dificil
No hi haurà cap drecera
Però del fum i la cendra, fruites de primavera