És difícil somiar si ens prohibeixen dormir cada nit
Les mateixes preguntes que ens feien al llit
Com canviar la balança d'un poble cansat de servir
Amb l'eterna premissa de mai defallir
Cauran
Com el feixisme als carrers de València
Com cau la última copa al teu pis
Com cauen sempre que venen a Pego
Com cau la nit quan som dos al meu llit
Com el feixisme als carrers de València
Com cau la última copa al teu pis
Com cauen sempre que venen a Pego
Com cau la nit quan som dos al teu llit
Aguanten com llops disposats a atacar
Segueixen el rastre deixat al camí
Et porten al limit ells no dubtaran
En llançar les fletxes plenes de verí
Seguim avançant resistint cada cop
Com pedres de riu esperant el moment
Ni un pas enrere que canvie la por
Allibera la ràbia
Allibera la ràbia oblida la por
La revolta s'escampa s'escolta soroll
Al fons els divises els veus avançar
Armades amb porres saps que passarà
Seguim avançant resistint cada cop
Com pedres de riu esperant el moment
Ni un pas enrere que canvie la por
Allibera la ràbia
Cauran
Com el feixisme als carrers de València
Com cau la última copa al teu pis
Com cauen sempre que venen a Pego
Com cau la nit quan som dos al meu llit
Com el feixisme als carrers de València
Com cau la última copa al teu pis
Com cauen sempre que venen a Pego
Com cau la nit quan som dos al teu llit
Allibera la ràbia
Allibera esta ràbia
Allibera la ràbia
Cauran, Allibera la ràbia
Cauran, Allibera esta ràbia
Cauran, Allibera la ràbia
Cauran
És difícil somiar si ens prohibeixen dormir cada nit