Quan algú Calenta els seus llençols Ella no sol sentir-se bé Però resta indiferent I obre les finestres del carrer Perquè cal fer que corri el vent I les sensacions De pell Perquè entre els seus cabels S'hi amaguen tots I li dediquen les llavors I simplifiquen els temors Buida a brossa pel matí (uh-uh-uh-uh) I als peus del llit hi veu records D'un to relliscós I reposa el cap sobre el coixí (uh-uh-uh-uh) I palpa així uns pocs segons Sense intromissió L se sent Menuda com la gent Des d'un balcó I escura quatre o cinc raons I les amaga ben al fons I les coses que diuen de mi Compten les errades amb els dits I les coses que diuen de mi Giren totes al voltant del llit I les coses que diuen de mi I les coses que diran de mi I les coses que riuen amb mi