Tubs de mercuri que marquen el temps I les guixades al meu quadern Són decidides i van de bracet I es tornen velles en un no res ♪ Dóno una volta indecia pel far I me'n adono del mal estat De les escales, ensopego un moment Amb les engrunes dels pensaments ♪ Poso la cara davant del mirall Tant sols per veure com he canviat I aquesta barba de més de dos pams Em dóna uns aires més reposats Tots els meus dies se'n van En venen uns altres més tard ♪ No, no em faig vell És la neu que és molt blanca Que em cau pels cabells I reposa a les galtes ♪ No, no és la pell El que més trobo en falta Són els hiverns Que suren per la punta dels teus actes