Ciutats clares, temps de sol M'han abandonat per sempre S'encenen enlaire les llums Per fer-me la nit més profunda Mentre se m'emporta el mar Pel pas de cada moment Recorde camins antics Com ja l'odi m'és vaixell Jo no responc sinó amb el silenci Perquè el temps ha passat Per una erta plana de mar De nit, camine un hivern solitari No sé l'indret de l'illa de l'esperança, d'aquesta mort callada Només que sang que no he vessat m'ha destruït el món Mai ningú no ha entés el que jo volia dir Mai ningú no ho ha entés Mai ningu no ha entés el que jo volia dir El que jo volia salvar Enllà del camí, m'he dit Paraules d'un vell dolor Allunyada de la claror, camine Per sempre, la meua nit Caminant amb ulls de cec Dintre de la fosca nit Et porte sols el meu gran crit Sota la llum clement del matí El suau vent a l'herba I tu i jo i tots els noms del temps I aquesta tarda per a nosaltres Potser immortal Tot ens era camí d'ample demà i Ens sentiem segurs senyors de tot No tornaràs, no t'apartes mai Del que tant senzill és d'estimar Mai ningú no ha entés el que jo volia dir Mai ningú no ho ha entés Mai ningu no ha entés el que jo volia dir El que jo volia salvar Entra la tranquil·la tarda Pel camí de la mirada Pel perdut que mira el mur I potser dema vindran Lentes hores de claror Però sempre els ulls fidels Mai ningú no ha entés el que jo volia dir Mai ningú no ho ha entés Mai ningu no ha entés el que jo volia dir El que jo volia salvar Mai ningú no ha entés el que jo volia dir Mai ningú no ho ha entés Mai ningu no ha entés el que jo volia dir El que jo volia salvar