Escolte veus estranyes al meu voltant No sé que faig ací on tot són panys Preferiria estar per allà volant Vivint aventures amb els meus companys Estic a una gàbia i no em deixen volar Que si és massa prompte o és massa tard Que calle o que parle, que això està bé o mal Que ets massa jove per opinar Ací pareix que tots som iguals Un nombre sense valor ni identitat I encara que no ploga m'ofegue als bassals D'un sistema que jo no he triat Només sóc feliç quan estic ben tapat Dins dels llençols on puc ensomiar Hui un pirata demà un gegant Que de jugar s'han enamorat Ens queda el somriure Les ganes de viure Que no ens podran furtar per molt que ens limiten A un ritme imposat Comença a lluitar per la vida Que a les aules es viu dia a dia Religions fomentades en paragrafades cultures contades Històries dels llibres manipulades Obsessives rutines Fan caure a plom les autoestimes Xiquets a l'escola amb l'esquena danyada I la ment adoctrinada L'esperança amagada a renglons de poetes De versos perduts entre linies discretes L'art ha perdut el seu lloc Expropiat de l'educació Consciències careixen de realitat En gàbies tancades amb els ulls embenats Lomce, privatitzant la llibertat Ens queda el somriure Les ganes de viure Que no ens podran furtar Per molt que ens limiten A un ritme imposat En filera a tots els llocs, on està l'educació Quan pensem els fem por Ens volen creativament morts Que ja estem farts de l'adultocràcia I de la competència per ser els millors Ens queda el somriure Les ganes de viure Que no ens podran furtar