Es deixaren el cos i l'ànima a la batalla Tot, per recuperar sa casa Cridar fort i plorar molt La brutícia pesa a la carrera de la llibertat Córrer mil camins per contemplar el destí La ciutat sap que t'apropes i somriu Aquella porta oberta al desig D'emprendre el camí de tornada a casa La teua foto descansa al meu pit El cor buscant la retrobada I veig "La Nueve" entrant a parís Com la llum de matinada Tinc una carta per donar-te encara L'última bala Perduda en un instant entre el fum i la cendra El cos tremola La sang pentina els meus llavis trencats d'impotència Seguint el rastre de l'escòria Fusells en alt contra el feixisme que busca escapatòria Aprofitaren l'eufòria Recuperen l'esperança lluitant amb plena fúria El crit de guerra que espenta a la fera i mossega Que no s'oblide la força d'aquella gesta Escolta, encara s'escolta La veu de qui lluità i que hui fem nostra Forta, la farem ben forta Que no s'oblide no, que no s'oblide