Pareix que ja s'ha acabat Irremeiable el final Creuarem la terra entre deixalles Que el passotisme ja ha deixat fossilitzades A una escombrera de plors i misèria On sols queda una flor podrida que espera... L'aigua per a rebrotar I un sol que no creme el camp. On va nàixer el primer paratge Circulant la sang verge per les arrels On d'empremtes creixien plantes I no fosses obscures de capital Un reducte que encara fa que Valga la pena Amb la mà al front divise l'horitzó El cel trencat per l'escena ♪ Un somriure sabent el final Que res espera Tot s'acaba Enmig d'aquesta desfeta ♪ El cel que es trenca De pena al contemplar Com l'estupidesa Ha amagat les senyals No hi haurà més besos Per demostrar el millor de nosaltres Són els últims versos Donar-los a l'eco i anar-se'n en pau Un reducte que encara fa que Valga la pena Amb la mà al front divise l'horitzó El cel trencat per l'escena ♪ Un somriure sabent el final Que res espera Tot s'acaba Enmig d'aquesta desfeta ♪ T'escric aquesta carta mare I d'estribord a popa Observe el paisatge Que de lluny s'apropa Note bategar el cor tant fort Que fins i tot sufoca Estic mirant la mar Des del vaixell com la vida rebrota Quin idiota aquell que t'amenaça Quin idiota aquell que li pega foc al teu vestit de l'esperança Esvaïda en una lluita que cansa no i acaba Tu tranquil·la i forta, prompte estarem a casa