Ixes al carrer i la vida roda Com una sénia com la lluna plena La banda sonora que hui s'estrena Va dedicada als enemics de la pena Sense direcció, improvisant el destí Pletòric com un xiquet enganxat, soterrat Entre els teus pits Envoltat de nous companys i vells amics A una ciutat que ja s'alça del llit No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia Arreglant el món dibuixant un somni que camina No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina Perquè amb el temps ens hem fet experts En fer que es junten els dies I a la nit no li tenim cap rancor Què és la culpable d'estimar-se tan fort No vull saber què faré demà Tan sols centrar-me en el goig que duc a la mà No vull saber què passarà hui Sóc un somnàmbul dirigit per la nit Hem vist matinades il·luminades en ulls d'innocència D'aquell home que solitari va buscant conversa Oportunismes de la vida formant convivència Escoltar històries d'actors de vida perversa Hem ballat i cantat per amistat o coincidència Brindant en altres llengües ignorant la procedència Trist acomiadar-se toca tornar a valència Dirigits per la pròpia inèrcia No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia Arreglant el món dibuixant un somni que camina No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina No sé com ho fem altre cop se'ns fa de dia Arreglant el món dibuixant un somni que camina No solte el got, a tu tampoc, la meua medicina