Vam passar tot l'estiu A la casa dels avis Jo sortia a passejar Sota l'ombra dels pins I l'avi em preguntava Què voldria ser de gran I jo li explicava Que voldria ser ell de gran Jo la sentia Tots la sentíem Jo la sentia Tots la sentíem No sé quines sabates posar-me Per un dia tan especial Especial per les llàgrimes Per el dia que vas marxar Jo la sentia Tots la sentíem Jo la sentia Tots la sentíem Però què hi ha per sopar aquesta nit? Que és tan trista que em costa de dir Que tinc les sabates mullades i plenes de sorra I et busco, però no ets al jardí Fumant-te sa pipa de tabac de taronja Que compres aquí al costat I les sabatilles que encara segueixen On tu les vas deixar I em costa d'entendre que tu ja no hi siguis Cada matí esmorzant I anar amb bicicleta a buscar es diari Que en secret em compris un croissant I agafar-li cireres tots dos en silenci A la veïna arrogant del costat I escoltar tes històries, tes aventures I dormir-me meravellat I per fi recolzo el cap al coixí Però mai més escoltaré el teu "bona nit" No et veuré més llegir al silló Es diari davant llar de foc Jo la sentia Tots la sentíem Jo la sentia Tots la sentíem