Fugint de la ciutat, deixant-ho tot enrere
Era com haver-me despertat i tú hi erets
I com qui no s'ho espera, acabarem fent el amor
En una nit de tardor i et veies
Desfent el temps i l'espai
Tot el que hi havia no era res més guai que tu, turrututum
Sonaven els tambors, entre el foc i el fum
I les estrelles, que no sabria com posar-me
Si de cop tornés de tant lluny
Ei, de tant tu, és tant dur
Que ja res em pot fer mal
I eh, he tingut una idea que és brutal
Pensa-ho bé, quan tornis ja res serà normal
Com una ànima que balla al meu costat
Com una fam que ara canta del teu cap
Diu que facis un salt, que aqui res et pot fer mal
Jo estava tiritant, en quant ho digui diràn
Que sóc el més boig de la vila i ho estic simplificant
Tu estaves casi mirant el fons de la sortida
Deies que estava tardant sense gastar saliva
Sense gastar la vida, ja estava decidida
Des de que ens vam pim pam, d'aquella cadira
Tinc una idea tia, és molt més divertida
I si fotem el camp sense xafar la via
Sense passar pel camí marcat
I travessant per el bancal
Ningú ho dirà, que això és veritat
Res ens pot fer mal!
I eh, he tingut una idea que és brutal
Pensa-ho bé, quan tornis ja res serà normal
Com una ànima que balla al meu costat
Com una fam que ara canta del teu cap
Diu que facis un salt, que aqui res et pot fer mal
I fa, al despertar
Quan es faigo de dia
Mirarem a dalt
Qui hi ha per escoltar
Que hem trobat la sortida
D'aquell percal
♪
I eh, he tingut una idea que és brutal
Pensa-ho bé, quan tornis ja res serà normal
Com una ànima que balla al meu costat
Com una fam que ara canta del teu cap
Diu que facis un salt, que aqui res et pot fer mal
I eh, he tingut una idea que és brutal
Pensa-ho bé, quan tornis ja res serà normal
Com una ànima que balla al meu costat
Com una fam que ara canta del teu cap
Diu que facis un salt, que aquí res et pot fer mal