Muntanyes de Canigó Muntanyes de Canigó, Fresques són i regalades, Sobretot ara a l'estiu, Que les aigües són gelades, Que les aigües són gelades. Sis mesos m'hi vaig estar Sens veure persona nada, Sinó un trist rossinyolet Que en eixir del niu cantava, Que en eixir del niu cantava. El rossinyolet és mort, Tres dies ha que no canta. No canta el rossinyol... Jo d'aquí me'n vull anar, Que l'enyorament a mi em mata, Ningú no coneix... No coneix aquest mal... Ningú coneix el que em mata... Sinó una nina gentil, La nina que em té robat l'amor.