A vegades cont, històries, coses meues Però només una digna d'escoltar S'ajuda és un tronc quan ses aigües creixen I el que sentiràs, és part d'un glop passat Era ben sabut, s'amor secret li deien Passejant perduts per entre es carrerons Ella acostuma a dur ses sabates desfetes Com d'un fet a un dit potser hi falti algun tros Tranquil Saben que sabem que saben que s'estimen Amagats com or abans de ser collar Si és sincer es moment i està sent part de vida Algun preu tindran ses seues a pagar Quan es fa difícil dir ses coses bones Embrutam paraules fins poder fer mal El que no pot ser és viure a Ciutadella Sense saber més del que pots escoltar Tranquil A vegades pens si hagués sigut per ella Sa plaça des Pins hagués tingut més flors Per demostrar a sa gent posant a prova un poble Ni una vida és teua però pot viure a prop I ara que sap tothom que ses mirades pesen Es vespre té uns carrers on no hi passa ningú I quan passeig tot sol, sa nit de Ciutadella És un intent callat per sabre com som jo i tu I quan jo vull donar sa confiança a un altre Em deix endur fins ell com tronc corrent avall Tranquil