El salat més dolç és cosa de paraula escoltant la teua veu.
Mentre calle la imprudència per "glosar" quan cau la nit i la nostàlgia
és una guerra que combat contra l'oblit.
Que la terra que trepitge és com la pròpia,
La ignorància és qui no ho veu!
Que un molí sembre esperança
Per collir la tradició que s'encomana en cada plaça
Pel dret de sentir-nos vius.
Et devia una cançó, bella estampa
Rodejada de la mar que em dóna veu.
Mai un mur que ens ha obligat a dispersar-nos
Engalana la ferida dels meus peus.
Seguiré somiant en prosa que descalç recórrec cales
Que han robat el blau del cel.
Que "sa pomada" i l'esperit del teu encontre
M'acompanyen cap on jo desitge ser.
Vine amb mi o vine "amb jo", res no m'importa,
Que el camí que m'assenyales
Indueix a fer respostes i emmudir-nos les angoixes
Que faran de l'illa el lloc que desitjava per al món, per al món...
Bandolers honrats que creuen les muntanyes cap a Sóller.
Un incís de conviure entre "xítxeros"
Que cerquen la il•lusió d'empenta ferma
Que pertorba els nous colons d'aquest dos mil.
Visitant Can Alcover hem gastat cada paraula
Que ens pertoca, que hem aprés
Per fer curta la distància que ens separa
I lloar l'esforç lliurant el pensament.
Seguiré somiant en prosa que descalç recórrec cales
Que han robat el blau del cel.
Que "sa pomada" i l'esperit del teu encontre m'acompanyen
Cap on jo desitge ser.
Vine amb mi o vine "amb jo", res no m'importa
Que el camí que m'assenyales
Indueix a fer respostes i emmudir-nos les angoixes
Que faran de l'illa el lloc que desitjava per al món, per al món...
La grandària no equival a la delícia d'aquest món!
Vilafranca silenciant amb esperança un inici introvertit.
Campos robarà l'estima que hui et tinc
I he aprés d'aquesta història
Que sempre estàs present en mi!