Terra humida que xafe, regust de muntanyes que vetllen per tu
Geografia que unida gestiona camins, records de cicatrius
Sobreviu la misèria de fills que et revenen a canvi de fam
Sanarà el mar ferides del teu cos furtiu
Seguirem fil d'històries, l'herència dels llibres per a qui vol saber
Cridarem en veu alta el teu nom per les places, viles i carrers
Que retrone l'essència d'aquells que lluitaren pel dret d'existir
Naixeran del teu poble lluïts descendents
Canviaran la façana, el mode d'expressar la teua llibertat
Tancaran les finestres al pas de tabals traint nostre llegat
Amb la veu dels poemes s'exclama la ràbia d'un símbol encès
Que no oblida el país que remou veritats
Passaran núvols grisos mullant conviccions
Cobriran de mentides els pactes tancats
Més que pocs que desitgen seguir prop de tu
En la vida d'un món que recorda el motiu
Que malgrat el lament proveirà sempre viu
Amplitud d'avingudes ondegen tendresa, volem compartir
Què somiem, què tenim, el que som, tota essència d'allò que patim
Les cadenes no aporten la brisa que espera pols per descobrir
Clamar vents de justícia és forjar el camí
Respirar lluny d'inquietuds, de conqueridors
Que no viuen l'era i accepten arrels d'amplitud
Calmaran odi estèril? Beuran de virtuts?
La grandesa que compta és la que naix del cor
La que educa amb proverbis que ens han traspassat
Una gent que pregona somriures per tu
Ha promès el sospir, creença en el demà
Perquè hi ha un crit que diu: som pais Valencia
Una gent que pregona somriures per tu
Ha promès el sospir, creença en el demà
Perquè hi ha un crit que diu: som pais Valencia