Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat.
Era lliure i treballava
El vell Regne Valencià,
Però vingueren uns hòmens
I mataren aquell camp.
Nobles, bisbes i juristes
Ens vengueren per un plat
De llentilles a Castella i als seus costums castellans.
Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat
Poble de les Germanies,
Poble nostre revoltat.
Ara saps com la noblesa
Demostrava la lleialtat.
Hem patit segles de lluita,
De matances i d'espant;
Perquè un poble nascut lliure,
No sap viure empresonat.
Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat
Un mal dia des d'Almansa
Ens vingué la novetat,
El vell Regne de València
Era país conquistat
I a la llengua bandejaven,
Llevant-li oficialitat,
I per just dret de conquesta,
Imposen el castellà.
Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat
Sempre ens han guanyat la guerra,
Els anomenats cristians,
Als altres, ja ens diguem moros, jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història
I d'escriure-la en valencià,
Una història on els vençuts
De tants segles guanyaran.
Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat
D'altres guerres hem patit
Tot ha anat costera avall:
Ens robaren la consciència,
Per això hem estat callats.
Alça't poble de València
I comença a caminar,
Perquè un poble nascut lliure
No pot viure empresonat.
Què vos passa, què vos passa,
Què vos passa valencians?
El nostre país vol viure,
Sense perdre la identitat