Hi ha qui creu que està malalta
I que frega sa demència
Per sa forma d'arrancar
Sa lluita més indomable
Que demà farà sonar.
Tu que saps què m'inspira!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets?
Tu que saps què me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.
Beneït es patiment
De conviure amb s'opulència
I alçar-se desobedient
A tirar versos enlaire
Que alliberin es present.
Tu que saps què m'inspira!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets?
Tu que saps que me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.
Tu que saps què m'inspira!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets?
Tu que saps què me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.
I qui ets?
Tu que saps què m'inspira!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets?
Tu que saps què me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.
I qui ets?
Tu que saps què m'inspira!
D'aquest dia llarg i gris
N'has tret vida.
I qui ets?
Tu que saps que me regira.
D'aquest pou humit i obscur
M'il·lumines.