Avui de cop me n'he temut, Ja no record es teu perfum, Ni es teus aromes. I casi no puc recordar Aquelles nits vora la mar Cantant plegades. Escrivíem Versos intranscendents Però plens de veritat, Què ses cuines D'aquesta illa estan Plenes de histories. Avui sa casa des meu cor No me dona redempció, Hi ha goteres. I se cruien ses parets, Parets que junts vàrem alçar Damunt s'arena. Som un ésser De tendències rebels, I suïcides, Que alimenta Un viatge constant Per sa vida. I he agafat Totes ses portes, Sense tu he explorat Tot allò que mai hauria imaginat. I he agafat Tots es principis I he agafat tots es camins Que no haguérem agafat mai junts. Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Oh, Agafat mai junts! Oh, agafat mai junts! Oh, agafat mai junts!