Hi ha amors que han d'arribar,
D'altres que no han de tornar,
Però dins aquesta complicada equació
Puc justificar esperar-te fins demà.
Són per tu totes ses meves lluites
I tenc clars tots es nostres finals,
és sa por que frena i banalitza aquest instant,
I m'he trobat que ara ets sa raó
D'una espontània honestedat.
Amb es naufràgis des cor
Suren ses contradiccions,
I de sa certesa d'entendre es meu món,
Me revé sa por d'ara espenyar-ho tot.
Són per tu totes ses meves lluites
I tenc clars tots es nostres finals,
és sa por que frena i banalitza aquest instant,
I m'he trobat que ara ets sa raó
D'una espontània honestedat.
Són per tu totes ses meves lluites
I tenc clars tots es nostres finals,
és sa por que frena i banalitza aquest instant,
I m'he trobat que ara ets sa raó
D'una espontània honestedat.
I m'he trobat que ara ets sa raó
D'una espontània honestedat.
A s'hivern des meu cor
Que ara no me deixa dir-te que t'estim,
Però ho sé tan cert.
I demà seré fugaç com un estel,
I es moment, que ara és suficient,
Serà lo més urgent.
I es temps passa tan lent, quan no te tenc present,
I es temps passa tan lent...
Quan no te tenc present es temps passa tan lent.