Sempre plou vora la mar Ja ningú visita la tètrica ciutat I un rostre blanc passeja d'amagat I mans a les butxaques ha trobat la soledat I l'aigua regalima pel paraigües destapat Hi ha una roca prop la mar I l'intrèpid passatgista s'hi tira de cap Sabates i corbata dins l'oceà I apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca Com un espantaocells Com un espantaocells Hi ha ocells vora la mar Rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat I l'arrosseguen milles creuant l'oceà Simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca Com un espantaocells, com un espantaocells Cap al centre del sol i al bell mig del cel I ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat Perquè el paisatge és tancat Perquè el paisatge és tancat I entre mil postes de sol, sirenes princeses Balls de taurons i llaus de cançons Com un espantaocells, com un espantaocells ♪ I cap al centre del sol Vola l'espantaocells I ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat Perquè el paisatge és tancat Perquè el paisatge és tancat Perquè el paisatge és tancat I l'aigua regalima pel paraigües destapat