El moviment de la soledat es infinitodireccional, però si ningú m'impulsa Em quedaré aquí quieta per sempre. Sóc tan lliure, Tinc tantes opcions que no se cap a on tirar... A vegades necessitem un impuls. El banc m'espera en la nit romàntica, Una linea unida per dos extrems ens manté tensos però units, compartint les nostres il.lusions, les penes i també l'amor i el plaer. Preludi del Triangle. Desdoblant l'esser humà Atravessant el dessig i l'autoengany Ens trobem a la reproducció que sustenta aquest sistema; i passem de 2 a 3. Arribats en aquest punt, valga la redundància, passaré per la fase en que només hi hagi dues arestes, I de la fragilitat d'una teulada passarem al triangle. Ara, si una aresta queda massa tensionada, Les altres dues faran que s'alliberi l'energía Per l'effecte de contacte, I fluirà una energia més estable. I seguirem pensant si volem En tans punts com persones que hi volguem afegir, passant pel cuadrat que engloba aquesta plaça; fins a 150.