Perdut no fa gaire prop d'Alen No trobo les petjades del meu nen, Li brillaven els ulls com un valadreu Quant marxava cap al bosc i em va dir adéu. Passava hores sol sota els abrets No tocava les joguines del cubell I callava si cantaven els ocells Quant pujava per les branques a prop d'ells. Nen del bosc... Tres anys ja fa que no res d'ell Deixo cada dia aquest cistell, Les alzines diuen "-mai tornarà" Una carta i un barret del teu germà, Deixo els meus desitjos en aquest farcell I crido al bosc que escupi el meu troç Un silenci s'ha trencat; Nen del bosc... Li brillaven els ulls com un valadreu Quant marxava cap al bosc i em va dir adéu Seguint els isards cap a Tressò Va caure desde dalt a sota els horts Els isards guaitaven però ja feien tard Era hivern i el prat era tot glaçat I tres àguiles lluitant amb tres voltors... No era meu sino del bosc d'Alen. Nen del bosc... I callava si cantaven els ocells Quant pujava per les branques a prop d'ells. I tres àguiles lluitant amb tres voltors... No era meu sino del bosc d'Alen.