L'invent del Balcó Una bona eïna de distracció Embadalir-se amb els geranis Un pecat per als més foranis S'allarga l'estiu, com el matí dins aquest niu Punxes de llum creuen el vitrall rústic Clavant-me i ensorrant-me en aquest jaç En pau, en silenci, de res em sento capaç I arriba del mateix cau L'esguinz del moment idílic Sonant com les campanes acabada l'hora de pati Em crida a seguir el fil que comença el dia Alguns, alguns somiem a rem a la vida Alguns, alguns ens deixiem endur Per un simple vol de mosca Quan, quan no podrem Deixar per després el que comencem? Aptes o no, som bucòlics per naturalesa Sinó fans del nostre entorn Científics empírics de la nostra empresa