Quan el Sol apareix com un déu sense fidels I als semàfors esperen el torn els meus passos Els vianants colonitzen els racons dels carrers Els cafès, les terrasses, els encerts i els fracassos Mentre els repartidors signen els albarans Els ancians alimenten els coloms i la pena En les places repletes de lectors que a les mans Porten llibres encesos que il·luminen la terra La ciutat va podrida, entubada i fecal Però encara, si ho busques, pots trobar altres veus Emulant amb el gestos els herois del hip hop Repartint els seus versos missatgers dels teus somnis Avui pugen al tren traficants i estudiants Comediants i juristes, refugiats i esportistes Esperant en precari asseguts en els bars Una barra separa immigrats i turistes Quan el Sol va enfonsant el seus ulls sobre els cims Les sirenes s'emporten els últims somriures I arribat el moment posa els punts sobre les nits On la música és soroll per les "lleis del civisme" Quan el Sol diu adéu