No és gens fàcil d'explicar Què és el que em passa pel cap. Per això, m'he acostumat A conviure en soledat. No sé si sóc jo o són ells Qui està boig i qui té seny. Per això m'he acostumat A tancar-me en forrellat No ho entenc, No ho entenc Però jo no sóc com ells... No ho entenc, No ho entenc I tampoc vull entendre-ho! Un cop, Un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, Però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar Si jo a tu mai no t'he jutjat? És tan fàcil d'observar Subjectivament el món... Creus que tens La veritat? Sols tens una percepció! No ho entenc, No ho entenc Però jo no sóc com ells... No ho entenc, No ho entenc I tampoc vull entendre-ho! Un cop, Un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, Però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar Si jo a tu mai no t'he jutjat? Mai t'he jutjat Només amb un cop d'ull Un cop, Un cop, Un cop. Només, un cop d'ull. Tots creuen saber el que sent, Però ningú mai no m'ha comprés. Per què m'has de jutjar Si jo a tu mai no t'he jutjat? Mai t'he jutjat...