Tinc a les mans tot el món Com quan era xiqueta, si tanque els ulls molt fort Veig, per les sendes de serp de la Ribera, els tarongers en flor Els tarongers en flor No em manqueu veus de la infantesa, pures d'emocions Llum del bell migdia, far que ens fa de guia i que ens porta a port No em manqueu veus de la infantesa No vull oblidar aquella innocència que ens duu el record De bat a bat les finestres deixeu que entre La llum clara del matí que ens acolore Amb la roba de mudar qualsevol dia Faça fred o faça vent, diga qui diga Veu que no ens manque, en estes terres De bat a bat les finestres deixeu que entren Les rialles dels menuts que cantussegen Vinc d'una terra sempre florida on nia el teuladí Vinc d'una terra d'homes i dones que són grans com els pins Saben de penes i d'alegries i tot s'ho han passat Donen la vida, treuen les forces de les fortes arrels Les bicicletes a vora l'era milotxes alcen vol I juganeres fan curumbeles als camps cremats pel sol I a les nits amb els peus descalços, a la porta del carrer Passa la vida com passa el dia i no canvia el món sencer No em manqueu veus que capitanegen tot el sentiment Senzilla grandesa d'este Poble meu De bat a bat les finestres deixeu que entre La llum clara del matí que ens acolore Amb la roba de mudar qualsevol dia Faça fred o faça vent, diga qui diga Veu que no ens manque, en estes terres De bat a bat les finestres deixeu que entren Les rialles dels menuts que cantussegen Vinc d'una terra, on cada dia dura un poc més que ahir Del pla a la serra i altes cimeres, del mar a tots els rius Segles d'història que escrigueren i que ara estem llegint Uns se n'anaren i altres es queden, són els nostres destins Que el pare porta a les butxaques sempre en un conte nou Mentre la mare ve cada nit i ens abrigalla al llit És temps de somnis, baix les estrelles, amb un somriure dolç Temps de somniar-los per a acomplir-los, temps de cantar feliç