Dies que s'assemblen a petites bromes,
Hores elàstiques minuts de goma,
On tot ho veig ben fosc
I és que encara no he obert els ulls.
Fils que sostenen dies que pengen
I que de cop i volta cauen
En un forat on tinc guardats mil dies per oblidar.
I els dies se'm fan llargs,
Quan no puc parar de pensar
A quin carai de déu li venc la meva llibertat.
Potser que comencis a creure en tu.
Dies on el cel es tanca poc a poc,
Però no ho entenc perquè fa sol,
Avui no em vull tancar amb mi,
Tinc ganes de sortir. I un volt per aquí
I un volt per allà. Tota la vida comparant,
Formes de viure sense saber quina puc triar.
Ho donaria tot per entendre'm la meitat.
Els ulls, el fum i tu a una foto de fa uns anys,
Nits de mil contes de l'ou,
Eres més jove i curt, tot ho veies diferent,
és fàcil dir-ho: no vull res.
Orgia de petits moments, que mai he valorat,
Que són la clau d'aquell secret d'hindús,
Gurús i guies de gent.
I que jo ja ho he trobat dins de mi,
Que jo ja puc cridar: sóc "Déu" estic malalt!!
Dies que s'assemblen a petites bromes,
Hores elàstiques minuts de goma,
On tot ho veig ben fosc
I és que encara no he obert els ulls.
Fils que sostenen dies que pengen
I que de cop i volta cauen
En un forat on tinc guardats mil dies per oblidar.
I un dia ben fosc, amb el sol em vaig trobar,
Vaig veure que tot era ficció,
I ara ho entenc: sóc un forat que s'ha d'omplir
D'un xic de simplesa i humilitat.
Orgia de petits moments, que mai he valorat,
Que són la clau d'aquell secret d'hindús,
Gurús i guies de gent.
Ho donaria tot... per entendre'm la meitat.