No m'agrada pensar en el demà Quan d'avui encara en queda un traç per començar. Sempre duc bocins de primavera Per si un dia se m'encomana l'hivern en què vivim avui. D'un món d'on han caigut tots els valors, Jo no vull viure així, no, no, no, no. Jo vull tornar a veure el despertar De l'albada d'un nou dia, d'un nou començament. Quan tanco ben fort els ulls jo veig Només el que vull veure Quan tanco ben fort els ulls jo veig Que el vent ens juga a favor i que tot l'any és primavera Poruc d'haver sigut valent D'haver mirat dins meu, hi ha més de 1000 colors lluents. Vull veure com el vent Fa ballar les fulles que la tardor havia despreciat. Vull desafiar la nit I brillar més del que ho fan la Lluna i les estrelles, Robar els somnis més màgics a la foscor Per fer-los néixer quan surt el sol. Quan tanco ben fort els ulls hi veig Només el que hi vull veure Quan tanco ben fort els ulls hi veig Que el vent ens juga a favor i que tot l'any és primavera. Desafia't i trenca't, remou-te tan fort Que el que sembla no és millor que el que vols, Treu-te la pols i desperta, Posa-n'hi color, posa-n'hi color. Seré clandestí d'un món que no creu en els valors ni en les il·lusions, ja torno a sentir el bategar d'un cor malmès per l'avarícia i el poder... obrim els ulls.