És des de la foscor i la deseperança d'aquests dies
Que anhelo i somio les forces que ara em manquen
Per veure'm en el mirall d'aquells que semblem posseïdors
De tot allò que condueix a la terra de camins dòcils
I planers per on s'hi passegen els autocomplaguts
Però jo és a la foscor on hi veig clar
Més val no buscar reflexes impossibles
Per allà on els esperits rectes només hi veuen principis i abismes
Ho m'hi faig fort a cada pas i construeixo mon destí
Com si cap altre escenari fos possible
Fer i desfer doncs, són la meva pàtria
On el que és fosc brilla com el més clar dels dies
I el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra
Fosc o clar, planer o abrupte, tant se val
Ben mirat tots els paisatges són iguals
♪
I el meu esguard troba allò que cerca en la tenebra
Fosc o clar, planer o abrupte, tant se val
Ben mirat tots els paisatges són iguals
♪
Per això dins de la foscor on hi veig clar