Sento la crida, s' apropa de nou,
La llum és tènue,
M' agrado tanmateix com el que no sóc, un cop més,
Resguardat a la tenebra
I és a la llum on ma condició
Reflexo exposat aliè a la veritat .
Vivint a l' ombra, amagat a la foscor
Emparat a l' eixopluc de la por,
Jo visc a l' ombra dels meus mals
M' atenalla el fet de pensar en rectificar
L' evidència, l' hostil enemic a evitar
Allunyo tota culpabilitat,
I el torbament de la consciència,
Un element més del qual m' estimo més no parlar.
Em vesteixo, em perfumo, i assumeixo
Que dissimulant la vida m'és més pràctica
Potser perque admetent ser el que sóc
Despullaria l aparença del que em fa sentir més fort
I donat que el meu pensament
A ningú més del món escau
Me'l guardo empresonat,
Ben tancat a pany i clau
Amb plena astúcia desplego
Cortines de dignitat
Cuirasses indesxifrables
Impenetrables
Per aquells qui reclamen la sinceritat
Jo visc a l' ombra dels meus mals,
El baf del record no em perturbarà,
M' amagaré allà on la llum aclarirà
Que no em puc veure,
Ni tan sols en un mirall
Eloi boucherie